COMERÇOS I APARADORS

Plats amb barret blau


La colla pessigolla

Cítrics

Presumint estil 

Urgència

De l'àlbum: COMERÇOS I APARADORS (219 fotografies)
© BeCeeNe (2007-2017) - Tots els drets reservats

ABSTRACCIONS

Restes d'un esmorzar

Mirallets

Escorça
De l'àlbum: CALAIX DE SASTRE (259 fotografies)
© BeCeeNe (2007-2017) - Tots els drets reservats

Clic o clic-flash

Per poc que naveguem per Internet ens adonarem de seguida que pel que fa a la fotografia està pràcticament tot exposat, des de la llunyana imatge en blanc i negre captada per artistes pioners –i que no per antiga resulta exempta de sensibilitat i realisme- fins a la instantània actual que qualsevol de nosaltres pot treure, sia a traves d’una càmera digital o d’un mòbil.

Si en els seus inicis la fotografia es va veure com un perill capaç de suplantar la pintura en el seu paper d’autentificar la societat d’abans, aviat es va comprovar que la primera resultava més veloç quan es tractava d’arribar al carrer o a les fàbriques on es gestava la nova societat. Mentre que el pinzell es va anar apartant amb més lentitud de la casa del burgès i les seves pertinences, l’objectiu, més hàbil i amb més partidaris entusiastes, va córrer al costat de les classes treballadores per explicar el seu dolor i les seves misèries creant, potser sense sospitar-ho aleshores, una disciplina artística que la història social no agrairà mai prou.

Com definir actualment la fotografia, però? I el que és tant o més important encara, com definir el fotògraf? Resultaria injust –i també lleuger de contingut- si definíssim la fotografia com un producte i al fotògraf com el tècnic encarregat de crear-lo. Suposant fins i tot que la definició fos encertada, ens quedaria per mostrar quin paper hi fa el medi (és a dir, el món sencer) i les virtuts personals del professional que, quan ho considera oportú –ni abans ni després- fa clic o CLIC-FLASH per fixar un producte únic, una interpretació singular del món que només ell ha pogut captar. Després de fer-me aquestes reflexions, he arribat a la conclusió que si vull oferir alguna cosa original (eufemisme que vol dir aconseguir un projecte amb cara i ulls) haig de trigar uns anys per poder bastir-lo, desenvolupar-lo i donar-lo per acabat. En el present estic just en el primer pas del meu objectiu recaptant, sense obsessionar-me, les imatges que m'ofereixen els llocs per on passejo.

Fa temps vaig llegir unes declaracions de l’actriu francesa Isabelle Huppert respecte la fotografia i el treball dels fotògrafs. Deia la protagonista de La pianista, Ocho mujeres i Borrachera de poder, entre d’altres pel·lícules, “...el model és sempre el mateix, el que resulta sorprenent són les diferents imatges que només la personalitat del fotògraf pot palesar".

Després de comprovar la varietat d’expressions de centenars d'imatges que el meu pare -fotògraf de tota la vida- va ser capaç de fer durant mig segle valent-se només dels membres de la família, penso que alguna veritat hi ha d’haver en les reflexions de l’actriu.

A ell, al meu pare, dedico aquest blog.